Inici >Ethiotrail-Etiòpia
Ethiotrail-Etiòpia
Crònica del Viatge a Etiòpia 2014
13 d’agost
A quarts de 10 del matí ens porten a l’aeroport, ens trobem amb part dels companys de viatge. El nostre vol ja surt amb 40’ de retard, arribem a Istambul i desprès de 2 hores agafem un altre vol amb destinació Addis Ababa que també surt amb 30’ de retard i desprès de 5 hores de vol aterrem a l’aeroport de Bole. El primer tràmit és fer el visat que el fan totalment a mà en amharic sense pressa i també en el mateix aeroport canviem euros per birrs, la moneda oficial del país.
Passem la duana i a l’aparcament ja ens espera l’autobús que ens portarà al Yaya Village que està a uns 25 qms de la ciutat, que és el Centre d’Entrenament de la selecció etíop i que es troba a mes de 2500 mts d’altura.
Són les 2 de la matinada i estem molt cansats, ens demanen el passaport a l’hotel per fer el check-in i el Joan no el troba, nervis i corredisses fins al bus per si li ha caigut al terra, però no el trobem i l’Antonio, el nostre guia ens diu si volem tornar a l’aeroport per si l’ha perdut allà. Ens porta el Hermias, guia local, i ens acompanya la Marta que també és guia. Estem realment molt nerviosos, molt cansats i per postres es posa a ploure a bots i barrals quan arribem a l’aeroport.
El Hermias i el Joan busquen per l’aparcament per si li ha caigut però no el troben i desprès volen entrar a l’aeroport però està tancat. Truquen i desprès d’explicar el que passa els deixen entrar no sense passar tots els controls. Els ensenyen una capsa on hi ha forces passaports de diferents nacionalitats però el seu no hi és. Queden força decepcionats i en aquest moment el Joan és un “sin papeles”.
Portem la Marta a casa seva i tornem al Yaya Village però de cop el Hermies atura el cotxe i ens diu que té molta son i que necessita dormir una estona. La Isabel i jo ens mirem entre sorpresos i acollonits, més surrealista no pot ser, ja que estem aturats a les fosques a les 4 de la matinada en un carrer d’Addis que no tenim ni idea d’on estem. Per sort al cap d’uns 15 minuts reprenem la marxa, però el Hermias no està be i anem molt a poc a poc. Per fi a les 5 de la matinada arribem a l’hotel molls i pelats de fred. Per fer-ho mes surrealista encara, a les 6h22’ del matí ens truquen a la porta per tornar-nos un passaport que no tenim. Ens adonem del tot que estem a l’Africa.
14 d’agost
De bon matí, la conya dels companys i la sorpresa de les nostres explicacions i quan ens retrobem amb la Marta ens diu que han trobat el passaport en l’altra bus, donem per bo tot el que hem viscut.
Avui els autobusos son una mica millors i emprenem la marxa pels carrers d’Addis on el caos circulatori és evident, burros, cebus, gossos, ramats de cabres enmig de la carretera que fan aturar l’autobús.
Quan sortim del caos de la ciutat, el paisatge canvia radicalment, passem per diferents poblets plens de gent i bestiar. En aquest país la gent es desplaça a peu o en petits carros arrossegats per petits rucs.
Visitem Tila on hi ha antigues tombes de guerrers. Dinem a Ziway al costa del llac del mateix nom, desprès fem un tomb al costat del llac i veiem marabús, pelicans, flamencs i moltes espècies diferents d’aus.
Finalment arribem a Langano molt cansats, ens acomoden al Simbo Beach Resort, el lloc es molt bonic amb el llac a tocar i potser per fi podrem dormir 8 hores.
15 d’agost
Avui ens porten fins el control 2 de la cursa per veure l’itinerari i el terreny pel que correrem i farem uns 9 qms acompanyats d’atletes locals, organitzat en petits grups d’acord amb les necessitats dels corredors. El paisatge és espectacular amb els llacs Abijatta i Shalla i els petits nuclis de població que al passar ens miren com si fosim extraterrestres, es gent molt senzilla i molt cordial i els nens surten corrent per trobar-nos amb el seu somriure de felicitat a la cara, realment és una lliçó de vida per tots nosaltres.
Quan acabem l’entrenament fem una plantada d’arbres organitzat per una ONG i sorpresa ens apareix l’atleta etíop Gebregziabher Gebremariam i la seva dona la Werknesh Kidane (tots dos atletes professionals i campions del món i olímpics).
Tornem a Langano per dinar, però de reposar res de res i ens porten a Negele per visitar un mercat. Quan baixem del autobús som pràcticament envoltats per la multitud encuriosida pel nostre color de pell, sinònim de calés, això fa que pràcticament no puguem moure’ns de lloc i el nostre guia l’Antonio amb bon criteri ens fa tornar al bus per anar a veure unes aigües termals i també la posta de sol. Per arribar-hi circulem per una pista de sorra amb el bus com si anessim amb un 4×4. La tornada a Langano no cal dir-ho la fem de fosc. Si de dia conduir és un ensurt darrera l’altre, de nit …..
16 d’agost
Avui fem una visita al Rift Highlands i un trekking a Lephis Waterfall, és un canvi total de paisatge doncs passem de la sabana a un bosc tropical humit amb una vegetació exuberant i uns arbres espectaculars. Fem una bona caminada fins arribar al salt d’aigua realment formidable. Aquesta sortida la fem ben custodiats pels rangers, fusell en mà. A la baixada comença a ploure i deixa el terreny encara mes relliscós.
De tornada a Langano ens aturem a Arsi Negele on ens tenen preparades uns balls i representacions molt boniques i el Joan s’anima a ballar amb les dones. També uns genets dalt de cavall garrot en mà fan una espècie de lluita, llançant el garrot a l’aire i l’altra l’ha de tocar. Aquí fem una donació de diners en agraïment que es donen a la dona més gran que és la cap i que els compta davant de tothom. Realment ha sigut molt emotiu tot plegat.
Tornem a Langano per dinar i a la tarda tenim recollida de pitrall, briefing, conferència de premsa i pasta party.
17 d’agost
Avui toca llevar-nos ben d’hora. A les 4 de la matinada esmorzar i a les 4,30 agafem el bus que ens porta a la sortida. Quan arribem, quedem sorpresos pel muntatge de carpes i també unes latrines. Fem les fotos de rigor i ens preparem per sortir però la sortida es retarda 40’ per que hem d’esperar als atletes etíops que venen d’Addis Ababa. Finament tots a córrer, amb la Isabel anem fent camí, ara correm ara caminem, passant per petits poblats amb la seva gent aplaudint . Pugem un petit volcà de 1.760 mts . Aquí les acàcies punxegudes ens recorden que no ens hi podem apropar gaire. Passem pel control 2 i aquí hem de fer un bucle d’uns 10 qms. Fem un tram que ja coneixíem, baixem fins a tocar el llac per remuntar per un fort pendent fins el qm 21. Poc abans d’arribar a aquest punt la Isabel no es troba be i decideix a contra cor, que ja en te prou i es queda en mans dels metges. Aquí tenim un petit problema amb el jutge que no deixa continuar al Joan doncs diu que passem fora de temps. No li fa cas i continua amunt en direcció al volcà Fike. Va fent camí a bon pas i abans d’arribar a dalt atrapa el grup de noies i finalment arriba al cim del volcà de 2075 mts. Aquí la gent també anima molt i ara toca baixar. El terreny en aquest tram és mes tècnic i quan torna al control 5 la Isabel ja no hi es i el jutge que no el deixava continuar l’abraça i li demana perdó doncs ha parlat amb el director de carrera i li ha dit que el Joan acabaria dins del temps establert per la marató.
Ara toca repetir l’itinerari i ja només queden els últims 6 qms que son de pista i que hi ha una multitud que anima molt i finalment l’arribada on esperen els companys i la Isabel ja recuperada del tot i . El Joan ha acabat la 150 marató.
Esperem a les noies i malgrat que arriben abans de les 8 hores, la organització ja havia quasi desmuntat tot el tinglado. Això no ho trobem correcte doncs si es donen 8 hores s’ha d’esperar a tothom amb tot el muntatge igual que al primer corredor.
NOTA: Marató tècnicament fàcil, molt corrible, visualment espectacular, amb els llacs Abijatta i Shalla i la pujada al volcà Fike amb una vista de 360º. El marcatge correcte, els avituallament molt justets doncs només hi havia plàtans, no en tots, aigua i beguda isotònica.
Tornem a Langano per una merescuda dutxa i avui per dinar toca barbacoa però realment no en tenen ni idea de fer una barbacoa, això com diu el tòpic es AFRICA.
Aquests 5 primers dies la organització ha treballat amb gent del país que han format, però això vol dir retards tant en el servei com en els desplaçaments, també algun xòfer no coneixia la ruta i més d’una i dues vegades hem hagut de donar la volta per error. Malgrat això creiem que està molt be treballar amb personal local i que per conduir per aquestes carreteres plenes de bestiar i gent només ho podem fer ells. Moltes gràcies a tots de tot cor.
18 d’agost
A les 8 del matí sortim de Langano en direcció Addis Ababa. Quan entrem a la ciutat el caos circulatori és total. Dinem a tocar del Museu Nacional i desprès entrem al Museu per veure la Lucy (1974) 3,2 milions d’anys i Selam (2006) de 3,3 milions d’anys, probablement els nostres avantpassats. Visitem la catedral Bete Georgis i desprès anem de compres per esperar l’hora del sopar.
Desprès de sopar, sorpresa en forma de balls i cants típics de la zona i hi ha uns petits parlaments dels guies i del Gebremariam per agrair la nostra estada i per acomiadar els companys que ja marxen cap a casa.
19 d’agost
Per perdre la costum avui també ens llevem molt d’hora dons hem de volar a Lalibella. El nostre guia local es fa tal embolic amb les targes d’embarcament que resulta que hi ha gent del grup que volen amb un altre nom i el nostre guia Antonio finalment s’ha de quedar a terra perquè no hi ha lloc. Fem escala a Gondar i al migdia som a Lalibella. El lloc és preciós i el nostre hotel és un mirador fantàstic sobre les valls . Estem a 2600 mts.
Desprès de dinar fem la primera visita a les esglésies monolítiques declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1978. Es el principal lloc de peregrinatge dels cristians ortodoxes, obra del segle XV. Son 11 esglésies acabades només en 24 anys. Es un fet inexplicable, el lloc te un encant fabulós i es molt difícil explicar-ho. S’ha de veure.
Fem un sopar típic en un restaurant de la zona.
20 d’agost
Avui fem un trekking a Asheten Maryam, que és la primera església de Lalibella, son aprox. uns 12 qms amb uns 500 mts de desnivell positiu i arribem als 3.100 mts. Les vistes son espectaculars. De baixada prenem el cafè mes autèntic que haurem pres mai en una cabana local, atapeïts vora el foc que escalfa l’aigua, amb el gat, els pollastres trepitjant les tasses i el ruc en un racó. Sortim tots ben fumats.
Desprès de dinar continuem la visita a la resta d’esglésies de Lalibella.
21 d’agost
Volem a Gondar, dinem i visitem el Monestir Debre Birhan Selassie i el recinte Fasil Gebbi. Hi ha un castell molt ben conservat i diferents dependències. Visitem els banys de l’Emperador Fasilidas i desprès de tanta història ens mereixem un bon sopar.
22 d’agost
Volem de Gondar a Addis Ababa i tornem al caos organitzat del trànsit i per postres plou. Anem amb el bus fins a Entoto on hi ha una molt bona vista de la ciutat, però que no podem veure degut a la boira que hi ha . Ens porten a donar un vol pel Mercato que és el mercat a l’aire lliure més gran d’Africa. Passem per la seu de la Unió Africana amb uns edificis espectaculars, més ben dit vergonyosos, doncs tanta riquesa a tocar de tanta misèria !!!
Fem l’últim sopar a l’Africa en un restaurant amb balls típics i acompanyats del Gebremariam que ens dona la medalla.
A les 11 de la nit som a l’aeroport de Bole per tornar a casa via Istambul.
Arribem molt cansats però feliços per tot el viscut, ara toca pair-ho tot.
Writed by Joan Llopart - Isabel Puig
Deixa un comentari