Inici >Trilogia dels Volcans
Trilogia dels Volcans
Del 3 al 18 d´agost del 2004 vam anar a Mèxic a pujar 3 volcans. El Nevado de Toluca de 4.600 mts., el Iztaccihuatl de 5.300 mts i el Citlaltépetl o Pico de Orizaba de 5.747 mts.
Dia 6 d´agost
Trasllat des de Valle de Bravo al Refugi del Nevado de Toluca de 3.600 mts. Es un refugi molt curiós i molt gran on les habitacions son de 4 persones i estan tancades amb una porta tipus salons del oest.
S´hi accedeix per una pista forestal amb molta vegetació i els arbres arriben a 4.000 mts. Durant tota la nit plou a bots i barrals i pedrega i ens deixa el Nevado ben blanc.
Dia 7 d´agost
Pugem amb un 4×4 fins al mig del cràter del volca que és el mes gran de Mèxic. Les vistes son impressionants, hi ha un llac amb una aigua color maragda molt bonic. Preparem la motxil.la i enfilem molt a poc a poc fins un coll i després anem crestejant fins trobar una paret d´uns 60 metres, fem una grimpada amb un pas de 4rt grau ben assegurats pel nostre guia Andrés. Passat aquest punt tornem a crestejar fins arribar al cim principal del Nevado. Per baixar fem molta via resseguint una de les moltes tarteres fins arribar altra vegada a l´estany del fons del crater on trobem els pares de l´Andrés i fem una petita celebració amb truita de patates, mandonguilles, pebrot, bolets escalivats i un vi de la Rioja.
Tornem a pujar al 4×4 i només sortir ens comença a ploure i en arribar al refugi pedrega de mala manera.
Dia 8 d´agost
Sortim del Refugi aproximadament a les 8 del mati en direcció a Toluca on esmorzem en un Vips molt bé. Després de fer algunes compres anem en direcció a la ciutat de Mèxic. La creuem d´Oest a Est sense gaires problemes pel fet de ser diumenge. L´embús el trobem al sortir de Mèxic i fem una bona estona de cua. Enmig de la carretera hi havia molts venedors ambulants venent coca-cola, llaminadures, tortillas, te, etc. Finalment arribem a Amecameca on anem a buscar el permis per entrar al Parc Nacional Izta-Popo, però com era diumenge estava tancat. Aquest poble és molt pintoresc, Dinem en un restaurant espanyol, be mig espanyol i mig mexica on vam menjar força be i com que l´amo era català ens va portar un plat de rovellons, pensem que de llauna.
Anem cap al parc Izta-Popo i arribem a la casa del Parc on ens donen el permís i la clau del refugi Altzomoni. El refugi te 3 habitacions amb lliteres, taula i cadires i una llar de foc, també 2 lavabos amb llum i aigua (tot un luxe). Fem un bon sopar, com sempre preparat pel nostra guia Andrés, fem petar la xerrada i mirem fotografies a l´ordinador del Josep Lluis i també escoltem al Joan Manuel Serrat amb Paraules d´Amor i Estos locos bajitos.
Dia 9 d´agost
Sortim del refugi Altzomoni a 4.000 mts en direcció al Refugi Grupo de los Cien. Fem uns 3 qms.de pista molt suaus que ens serveixen per escalfar fins arribar a un punt que s´anomena La Joya. Aquí el camí comença a pujar en forta pendent fins un primer coll i des d´aquest punt veiem molt bé des d´on hem sortit i el volca Popocatepetl.
Val a dir que al Izta li diuen La dona blanca dormida i la ruta comença pujant pel genoll i recorre tota la silueta fins el punt mes alt que son els pits. El Popocatepetl que esta al costat, segons la llegenda és el guerrer que vigila el seu son.
Es molt impressionant. Fem una petita parada en aquest coll per menjar una mica i reposar. Emprenem el camí per un senderol que ens condueix a un segon coll i d’aquí per un camí molt terròs anem fent via fins superar un petit monticle des d´on baixem cap al refugi que esta a 4.780 mts que es metàl·lic. Ens instal·lem i el Joan i l´Andrés carreguen una motxil.la de neu i la fonem per fer aigua, fem un petit piscolabis per esperar el dinar-sopar.
Dia 10 d´agost
Sortim del refugi a les 4,45 del mati i tot seguit emprenem una forta pujada de roca i neu força dura . Aquest tram és molt dret fins arribar als genolls de la muntanya. Fem una petita parada per reposar i menjar una mica i seguim pujant i baixant per carenes de neu i una glacera molt bonica fins arribar al pit que és el cim principal, resseguim tot el crater i retornem pel mateix itinerari fins al refugi i d´aquest baixem fins a la Joya i altre cop fins al refugi Altzomoni. En total unes 11 hores, és un cim molt llarg. Tornem a pujar al 4×4 i anem fins a Amecameca a l´Hotel del Bosque. Vam donar-nos una dutxa i un sopar de celebració.
Dia 11 d´agost
Després de fer un bon esmorzar mexica sortim cap a Puebla on teníem de trobar dos americans que també venien al Pico de Orizaba, que és l’últim volca de la trilogia. Dinem en un poble que es diu Tlachichuca a casa del Joaquin, que és el xofer que ens portarà en una camioneta molt tronada fins al refugi de Piedra Grande. Són unes 2 hores de camí per fer només 36 qms. de pista en molt mal estat. Arribem sans i estalvis al refugi i per sort estem sols. El refugi esta molt brut, el netegem una mica i ens acomodem, sopem i després de petar la xerrada anem a dormir.
Dia 12 d´agost
Després d´un bon esmorzar sortim del refugi a 2 quarts de 10 del mati. Avui hem de fer 700 mts de desnivell per arribar al camp 1 a 4.900 mts. on instal·lem les tendes .Només sortir del refugi el camí puja molt i es molt dolent amb molta pedra i més amunt es converteix amb blocs de pedra gran. Tenim algun problema per passar algun torrent degut a l´aigua que baixa del desglaç. De mica en mica veiem que el temps empitjora i els nostres guies ens donen una mica de pressa per poder arribar al punt on plantarem les tendes. Arribats en aquest lloc comença a nevar i el Pico desapareix sota l´espessa boira. Serà una tarda de descans dins les tendes esperant el dinar-sopar i que el temps millori per dema.
Dia 13 d´agost
Ens llevem a les 3.30 del mati i ens sorprèn la feina que tenim per obrir la cremallera de la tenda, això es degut a la neu caiguda durant la nit, uns 2 cms. aproximadament i al fred que fa a aquesta alçada. D’aquí fins la glacera del Pico hi ha un desnivell d´uns 150 mts. Arribats a aquest punt ens posem els grampons, ens encordem doncs el glaç es molt dur. Anem fent camí per una forta pendent que ens fa anar molt lents. Ens sorprèn la sortida del sol mentre pugem, una visió molt fantasmagòrica doncs per sota nostra esta ple de núvols fins l´infinit. Per fi arribem a l´avanç cim des d´on podem veure part del cràter que és el mes espectacular de tots els volcans que hem pujat. Després de parar per fer un mos re emprenem la marxa per l´aresta fins arribar al cim.
Ho hem aconseguit, hem fet la trilogia, estem molt feliços.
La baixada la fem amb molt de compte pel fort desnivell però bastant rapida , arribem on tenim les tendes, recollim i anem fins al Refugi de Piedra Grande. El mal temps ens torna a perseguir però ja tenim la feina feta.
Ens ve a buscar el nostre xofer, el Joaquin, que arriba mes tard del previst degut a les grans pluges que hi ha hagut i que ha malmès encara mes la pista. La baixada per la pista es molt mes lenta i perillosa però per fi arribem a Tlachichuca i fem un bon dinar.
Els dies que ens queden aprofitem per fer turisme per Puebla, la ciutat de Mèxic i les piràmides de Teotiuacan que son molt impressionants.
Writed by Joan Llopart - Isabel Puig
