Inici >Viatge a l’Antàrtida
Viatge a l’Antàrtida
Viatge del 27 de febrer al 18 de març 2008
DIMECRES 27-DIJOUS 28
Sortim de l’aeroport amb més d’una hora de retard en direcció a Madrid. Quan arribem veiem que el nostre vol a Buenos Aires també anava retrassat més d’ una hora, o sigui que portem unes dues hores de retard. A veure si ens esperaran aquells americans !!!. Després de 12 hores de vol i d’ un aterratge frustat per culpa de la boira i d’ una tempesta que hi havia sobre l’aeroport Ezeiza, estem una mitja hora donant voltes per dalt, fins que finalment aterrem sense problemes. Coneixem part dels participants i la organització i ens porten fins l’hotel Plaza Marriott. A les 6 de la tarda hi ha una recepció on ens donen els dorsals i a les 7 hi ha el banquet oficial de presentació i el breifing.
DIVENDRES 29
Coneixem una parella de Puerto Rico i junts passem el matí en un dels barris mes historics de Buenos Aires que és Caminito i Boca. Fem un bon dinar i a la tarda tornem a patejar pel carrer peatonal de la Florida que és llargisssssssim com tot aqui a Buenos Aires.
DISSABTE 1
Aquest matí hem sortit a còrrer una estona pel parc Sant Martin que está davant de l´hotel i després d´una dutxa i un bon esmorzar continuem patejant Buenos Aires. Hem anat a Puerto Madero, també a la zona de Palermo ón hi ha un parc enorme amb un llac i una “rosaleda”. Després hem anat a Recoleta i hem visitat el cementiri ón está enterrada la Eva Perón. Ens ha sorprés una forta tormenta d’ estiu. Fa molta xafogor.
DIUMENGE 2
Ens llevem a les 2.00 AM de la matinada per esmorzar i marxar cap a l’ aeroport a les 3.00 AM. L’avió cap a Ushuaia surt a les 5.30 AM i a la tarda embarquem en l’ Orlova. Potser estarem uns dies sense escriure res ja que en el vaixell no sabem si ho podrem fer.
DILLUNS-3
A mitja nit comença a moure’s el vaixell ja que entrem al Drake Passage. Quan ens llevem per esmorzar l’Isabel es comença a trobar marejada i va ser un dia de descans al vaixell i cada varies hores ens fan conferències sobre les aus, el canvi climàtic i els grans exploradors. Cap a la tarda ja sembla que l’Isabel es troba be i s’ha aclimatat al vaiven del vaixell.
DIMARTS-4
Seguim coneixent gent i no paren les conferències. Nosaltres fem campana en alguna ja que n’estem fins els nassos. La vista des de coberta comença a ser força impressionant i veiem el nostre primer iceberg i cap al migdia es veu terra i ja veiem l’illa Nelson. Sortim a coberta i es comença a notar el fred antàrtic sobretot el vent. A mitja tarda ens fan una xerrada de com hem de pujar i baixar de les zòdiacs, posar botes, treure botes, rentar-les, posar-te el salvavides, etz tot un show doncs som més de 80 persones. Estem a l’espera de l’ultima reunió del dia amb el Thom per veure si demà es correrà o no la marató depenent de les condicions climatològiques. Aproximadament a les 3 de la tarda fondegem aprop de l’illa Rei George i veiem l’altre vaixell que va sortir un dia abans que nosaltres. La vista és esplèndida ja que es veu tota l’illa, les bases científiques i les glaceres, és impressionant. Al vespre es fa la pasta party tot molt ben presentat i molt bó com tots els àpats. Si el temps no canvia la marató es correrà demà.
DIMECRES-5
Marató de l`Antàrtida a la Bellingshausen Station King George Island
A les 6 del matí diana i fem una ullada per l’ull de bou que tenim al camarot. Està emboirat però el mar sembla tranquil. A les 8 aprox. ja ens fan anar per embarcar a les zòdiacs que ens han de portar a l’illa. Primer les dones i els que corren la mitja marató, desprès els homes de la marató i per últim els espectadors. Cada vegada que pugem a les zodiacs ens hem de posar tota la roba de gore-tex, botes d’aigua, guants, etz ja que apart de mullar-nos fa molt de fred. Desembarquem a l’illa i ens canviem de roba sota els barracons de la base russa. Com que a l’Antàrtida no es pot evacuar rés a fora, ràpidament localitzem el WC de la base xilena òn per entrar-hi ens hem de descalçar. A les 9 es dona la sortida de les dones i els de la mitja marató i a les 9.05 als homes de la marató.
Es un circuit en forma de vuit òn s’hi donen dues voltes, està molt enfangat, és un tobogan amb continues pujades i baixades, hi ha trams de pedres i pugem dues vegades al Glacier Collins molt relliscos ja que hi ha poca neu i molt de glaç. El temps no millora i finalment els atletes amb un temps més llarg arrepleguen dues hores d’aigua neu. Realment el lloc es molt inhòspit,. El personal de les bases xilena i uruguaia al parlar nosaltres amb castellà ens animen molt. Per élls també és un dia diferent. El Joan para el crono amb 3 hores 58 minuts, quedant 5è de la general i 1er de la seva categoria. Només els primers 5 atletes van baixar de les 4 hores. El primer Robert Celinski de Polonia va fer 3h09.43 i va fer el record de totes les edicions de l’Antàrtida Marató. El 2òn Filippo Faralla de Sudàfrica va fer 3h30.52. El 3er David Smith de UK va fer 3h41.11. El 4rt Stephen Hibbs de USA va fer 3h56.41. L’Isabel juntament amb l’Annie, una noia de Puerto Rico van fer la marató juntes més turisticament doncs es van parar a fer fotos i a xerrar amb la gent de les bases
DIJOUS-6
Creuant el Gerlache Strait sortim a cuberta a veure les magnifiques vistes de les muntanyes i les glaceres impressionants i cada vegada hi han més icebergs. Arribem a Paradise Bay on hi ha la base argentina Almirante Brown i el vaixell fondeja a la badia. A mig mati ens baixen a l’ illa per visitar una colònia de pingüins gentoo, n’hi ha milers, son molt tranquils i curiosos i si t’asseus al terra et mosseguen les botes. Tenim la sort de veure i fotografiar una foca lleopart amb molta gana de menjar-se algun pingüi. Suposem que al veure a aquests animals de dues potes i vestits amb coloraines es va repensar. Tornem al vaixell i dinem a la 1 i a les 2 ja ens tornen a fer baixar a les zòdiacs per fer una visita espectacular d’una hora per tot Paradise Bay. Estan en silenci sentim com es desprenen trossos de serac i cauen a l’ aigua. La nostra zòdiac navega per un mar de petits icebergs, sorprenent una foca lleopart sobre d’un iceberg i amb tanta foto la fem fora. No podem descriure la grandiositat del paissatge. Tornem al vaixell i ens anuncien que es fa l ‘entrega de premis amb barbacoa incluida a la popa del nostre vaixell. Per sort es el primer dia que ens fa una mica de sol. Ens retrobem amb els que haviem conegut de l’ altra vaixell, doncs venen a la barbacoa del nostre. Fan l’ entrega de premis simbòlics, ja que no els entreguen perque volen gravar-hi el nom de cadascú i ja l enviaran. Tenen un reconeixement pels atletes que han acabat els 7 continents i tambe pels que com nosaltres l’acabarem fent la marató d’Ushuaia. Finalment al mes pur estil americà es subbasten els cartells de la milla 1, 13 i 26. Els diners son per una societat cientifica per salvar l’Albatros. Per la milla 26 es paguen 3000 $US. una bojeria. Desprès d’haver marxat els passetjers de l’altre vaixell, el nostre empren rumb cap al Lemaire Channel, un canal forca perillos i nomès d’una milla d’ amplada. Passem tota la nit navegant i sentim com espateguen el trossos de glac per sota el vaixell.
DIVENDRES-7
Continua el temps emboirat i molt fred i el mar sembla una sopa de glassons i de icebergs no massa grans. Esmorzem a les 7 i sortim tots a coberta per veure com el vaixell entra al Lemaire Channel, borejats de muntanyes, glaceres, icebergs i a més es posa a nevar. Anem tapats fins les orelles. Aquests russos no ens deixan parar ni un moment. A les 9.30 ens criden per agafar les zòdiacs i ens portan a la Petermann Island on tenim la sort de ademes de veure pingüins i foques veiem dues bal.lenes que ens semblen molt grans. Desprès de caminar mes d’una hora per l’illa tornem al vaixell i tenim el temps just de dinar que ja ens tornen a cridar al nostre grup que es diu “Penguins” i tornem a vestir-nos de Gore i altre cop a les zòdiacs. Fa molt de fred i per si no n’hi hagués prou cau aigua-neu. Per sort nomes sortir ja veiem un grup de foques lleopart com cacen pingüins. Segons els nostres guies es una cosa forca excepcional de poder veure. Seguim navegant amb la xòdiac passant per enmig d’impressionants icebergs color blau, veient pingüins, més foques i de sobte ens sorprenen unes bal.lenes molt aprop de les zòdiacs i les seguim una estona. Xops, gelats i contents tornem al vaixell a buscar una bona dutxa calenta. A les 18.15 xerrada sobre tot el que hem vist pel biòleg, geòleg i l’historiador i desprès fan l’entrega de medalles a tots els corredors que no son americans.
Anem a sopar, truquem a casa des del pont de comandament de l’Orlova via satèl.lit i ens anem a dormir que estem ben cruixits i demà ens espera un dia aprox com el d’avui. AH ¡¡ per cert cada nit al tornar al camarot ens trobem l’odre del dia de l’endemà a la porta i una xocolatina al coixí.
DISSABTE-8
Avui ens llevem mitja hora més tard i anem a esmorzar a les 7.30. El temps no ha millorat i sembla que ens acompanyarà durant tot el viatge però l’aigua està tranquil.la i es perfecte per baixar a terra. Ens porten a l’illa Danco i ademès de veure molts pingüins i diferents aus marines fem el primer cim que bategem amb el nom d’SPARRAGARIA. La vista es molt impressionant i fa molt de fred, hi ha boira i llàstima no es podem acabar de veure totes les muntanyes i la seva altura. Des d’allaà dalt el nostre vaixell sembla una mosca a l’ aigua. Tornem al vaixell i tot just desprès de dinar ens tornen a pujar a les zòdiacs per anar fins l’illa Petermann i anem navegant enmig dels canals i illetes on veiem foques, cormorans, gavines, etz. Resseguim alguns icebergs molt grans. Val a dir que el temps continua essent tipicament antàrtic amb boira, pluja i molt de fred. Tornem al vaixell i a les 7 ens donen el sopar que es típic rus amb les cambreres vestides amb vestits russos, es molt bo com sempre.
DIUMENGE-9
De bon mati com sempre mirem per l’ull de bou i sorpresa el dia es clar. Desprès d’ esmorzar, ens porten amb les zòdiacs fins l’illa Deception. Es una illa volcànica i el nostre vaixell Orlova esta fondejat en el mateix crater. Aquest volcà va entrar en erupció per ultima vegada al 1970. Ens passegem al llarg de tota la platja on queden restes de les edificacions d’una industria bal.lenera noruega que va marxar perquè va caure en picat el preu de l’oli de bal.lena. Posteriorment la van utilitzar com a base científica durant uns anys fins que la van abandonar i ara ho han deixat tal qual com un museu. Veiem moltes foques color ros i pugem a sobre d’un petit acantilat des d’on es poden veure les muntanyes del continent antàrtic.
Tornem al vaixell a dinar i tot just desprès de dinar ens tornen a cridar per embarcar a les zòdiacs. Desprès d una mitja hora de cua ens diuen que no podem desembarcar degut a les males condicions del mar. El vaixell empren rumb cap a una altra illa i si desprès de sopar es pot, desembarcarem. Durant el trajecte veiem unes muntanyes magnifiques plenes de neu i glaç. Ens fan sopar a les 6 i finalment desembarquem a la Half Moon Island on hi ha una base argentina. Aqui veiem dues especies noves de pingüins i moltes foques color negre que estan ajasades i es confonen amb el terra de l’illa, i ens portem algun ensurt. Per sort encara som més ràpits que elles.
El paissatge es indescriptible, realment ha estat un bon final de les baixades amb zòdiac, doncs ja entrarem al Drake Passage i ja estarem dos dies i mig navegant.
DILLUNS-10
Descubrim la forca del mar dins del Drake Passage, el vaixell es mou molt degut a la forca de les onades i ens aixequem del llit just nomes per anar a buscar alguna cosa de menjar doncs es quasi impossible mantenir-se en peu. Dia de descans forçat.
DIMARTS-11
Seguim al Drake Passage pero estem ja mes al nort i la cosa ha millorat, ja podem esmorzar al menjador i fem alguna passejada per cuberta. Tenim moltes ganes de trepitjar terra ferma. Segueixen les conferencies 2 al mati i 2 a la tarda. A la tarda ens fan un cocktail amb el capità i la tripulació russa i desprès el sopar de comiat.
DIMECRES-12
Arribem al port d’Ushuaia i nomes desembarcar agafem un taxi que ens porta a Les Cabanes Nómades del Mar un lloc tranquil enmig del bosc i al costat del Beagle Channel. Com que fa molt de bo agafem un taxi que ens porta fins al telecabina del Glaciar Martial. Caminem 10 minuts i de cop el temps canvia, aqui el temps canvia molt ràpid, i comença a nevar i a fer molt de vent. Ens donem la volta i baixem a Ushuaia a escriure tot aquest rotllo.
DIJOUS-13
Agafem un taxi des d’Ushuaia fins l´entrada del Parc Nacional, paguem els 35 pesos corresponents a l´entrada i ens donen l´informació del que es pot i no es pot fer dins del parc.Ens decidim a fer el circuit de Bahia Ensenada des de l´entrada al parc, primer per la ruta 3(que forma part de la ruta panamericana que va des del monolit de Buenos Aires fins al final del parc, en total son 3.079 qlm.) i
despres per camins i senderols que van bordejant el canal de Beagle i per boscos de lengas, guindos i diferents tipus de nothofagus,en total uns 10 qms. No voliem cansar-nos tan pero el lloc es tan bonic que no ens van poguer resistir. De tornada sortim a la pista i per sort ens para un minibus que ens porta de tornada a Ushuaia.
A la tarda vem fer algunes compres.
DIVENDRES-14
Tornem al parc pero aquesta vegada agafem un minibus per fer els 18 qm. que ens separan de Bahia Lapataia, aqui fem diferents recorreguts com el de les turberes, la ruta dels castors, on es veuem dics i construccions d´aquests animals i la destrucció que crean en aquests boscos, juntaments amb els conills que ni han moltisims son animals introduits i que es convertiran en una plaga. Caminem des de Lapataia fins el Llac Roca on tornem a agafar un minibus que ens torna a Ushuaia. Decidim que ens mereixem un bon asado argentino.
A la tarda anem a l´aerodrom d´Ushuaia perque ens havien dit que es feian vols en avioneta. Com que som uns inconcients ens hi apuntem de seguida. Realment la visió sobre el canal de Beagle, la cordillera Darwin que fa frontera amb Xile, i la ciutat d´Ushuaia en forma de mitja lluna es espectacular. Malgrat la por que vem passar va valer la pena, ja que el pilot no tenia mes de 20 anys i ademes feia practiques de vol perque necessitava acumular hores per treure´s el titol de pilot.
DISSABTE-15
Avui no ens podem cansar més ja que estem reventats de cames. Decidim llevar-nos mes tard i anar al Museu del Presidio, un lloc força tetric. Tornem a la cabana per dinar i reposar una mica i esperar a la tarda l ´hora d´entrega de dorsals, xerrada técnica i el sopar de la pasta party. Coincidim amb alguns companys de la marató de l´Antartida i durant el sopar ens fan un espectacle de dansa tipica.
DIUMENGE-16
A les 6.30 ens ve a buscar un taxi que ens porta fins el Pavelló Municipal des d´on surten els bus que ens portaran a Bahia Lapataia dins del Parque Nacional que és des d´on es dona la sortida. Som més de 270 atletes de diferents nacionalitats. A les 9.15 es dona la sortida. El temps es assoleiat i força calorós. Els 18 qms. per dins del Parc son molt bonics peró a partir d´aqui la marató entra dins d´Ushuaia amb poca senyalització i amb els carrers oberts al transit, a més fem uns 12 qms. per la Panamericana amb camions de gran tonatge i cotxes a dojo. Realment sorprenent que encara siguem vius. A Europa seria impensable correr una marató sense tallar el transit i sense senyalització. Juntament amb la Sheila i el Dean de Canadá vem fer tota la marató i vem arribar els quatre agafats de la ma. Finalment s´ha complet el nostre repte de correr 7 maratons 7 continents al punt més austral del planeta. Estem cansats i feliços.
A la tarda ens reunim amb els companys de l ´Orlova i fem un sopar de celebració.
DILLUNS-17 DIMARTS-18
Tornem cap a casa Ushuaia-Buenos Aires-Madrid-Barcelona. Han estat 21 dies viscuts intensament.
Donem les gracies a tothom pel suport i seguiment i totes les paraules d´anim que ens heu donat. Moltes gracies a tots.
Writed by Joan Llopart - Isabel Puig
