Inici >Cim del Aconcagua
Cim del Aconcagua
13 de desembre
A les 8.30 del matí desprès d’esmorzar carreguem el material en el microbus que ens ha de portar fins Puente del Inca. Aqui baixem tots el estris doncs ens els pugen amb les mules fins a Confluència.
Tornem a agafar el microbus que ens deixa a Horcones que és l’entrada al parc. Ensenyem els permisos als guardaparcs i ja tenim la primera visió de l’Aconcagua. Emprenem la marxa amb un temps mig núvol mig assolellat i amb força vent. Al llarg del camí trobem gent de baixada que en la seva cara reflecteixen la duresa de l’alçada de la muntanya.
També grups de mules amb càrrega que baixen a tota píndola però quan troben un muntanyenc afluixen el pas. Passem pel pont que li diuen Bratt Pitt que és el de la pel.lícula “7 años en el Tibet”. El camí és ben fresat i va fent repetjons per anar guanyant alçada fins arribar a Confluència.
Tornem a ensenyar els permisos als guardaparcs i ens informen de tota la normativa del parc. Preguntem per la Paula que serà la nostra cuinera i de seguida ens porta menjar i beure. Muntem les tendes i endrecem els trastos i fins demà toca panxing.
14 de desembre
A les 10 del matí sortim de Confluència per anar fins a Plaça Francia. El camí és un senderol molt ben fresat i que puja suaument fins a superar els 700 metres de desnivell. Arribats a aquest punt tenim davant la paret sud de l’Aconcagua que pocs alpinistes han pogut escalar. És l’abisme més gran de tot Amèrica, una paret de quasi 3000 metres.
Des d’aquest punt retornem a Confluència amb bon ritme i amb molt bones sensacions. Ens fan un bon pica-pica per esperar l’hora de sopar, fem petar la xerrada i coneixem al Willie Benegas que segons el nostre guia Andrés apart de bon alpinista és un molt bon guia professional. El Willie ha anat des de Puente del Inca fins l’Aconcagua i tornar en menys de 24 hores.
15 de desembre
Desprès de passar una nit horrorosa amb molt de vent que no s’ens va emportar la tenda de miracle, enbs llevem d’hora per preparar tots els estris que han de transportar les mules fins el camp base Plaça de Mules a 4.300 metres. Emprenem la marxa amb un fort vent que serà la constant fins arribar al Camp Base amb 1.100 metres de desnivell.
Al sortir de Confluència de seguida enfilem un senderol que ens porta a un pont metàl.lic per traspassar el riu, anem pujant fins a trobar-nos a Playa Ancha desprès d’haver creuat el riu varies vegades. Enfilem per un senderol que va pujant i baixant fins arribar a Cuesta Brava que és la pujada més forta abans d’arribar al base.
En arribar, presentem els permisos als guardaparcs i desprès de registrar-nos en el llibre d’entrada i explicar-nos tot el que no podem fer, ens donen una bossa numerada per cadascú per fer-hi les deposicions en els campaments d’alçada o retornar-les “plenes” a la sortida als guardaparcs, sino ens cobraran una multa de 100 dòlars.
16 de desembre
Dia de descans al base i l’aprofitem per arribar-nos al refugi Plaza de Mulas per trucar a la família. A la tarda revisem el material i ens preparem per la sortida de l’endemà que és d’aclimatació i pujada de material i aliments a Nido de Cóndores.
17 de desembre
Sortim de Plaza de Mulas a les 9.15 del matí, travessem una petita congesta de neu i enfilem per un sender molt dret i marcat que va pujant en zig-zag fins arribar a Plaza Canadà (camp 1) unes 3 hores. Fem un mos i reposem una mica, l’alçada es comença a notar en el nostre pas lent i feixuc.
Aquí el nostre guia Andrés ens diu que ens queden encara 3 hores més fins a Nido de Cóndores (5.565 mts, Camp 2). A nosaltres no ens ho sembla perquè no tenim una veritable percepció de les distàncies, però efectivament desprès de seguir pujant durant 3 hores arribem a Nido de Cóndores amb un vent gelat, company de tots aquests dies. Deixem el material que portem amagat en unes pedres i emprenem la baixada que és molt ràpida, en unes 2 hores tornem a ser al base a Plaza de Mulas.
18 de desembre
Dia de descans actiu. Desprès d’esmorzar emprenem el camí que va al Refugi Plaza de Mulas i seguim en direcció al cim Bonete i caminem un parell d’hores i retornem al Refugi on dinem i fem petar la xerrada i aprofitem per trucar a casa. Tarda de relax.
19 de desembre
Dia de descans. Avui arriba el nostre company mexicà l’Alvaro que va haver de marxar perquè va agafar la grip i ara torna recuperat des d’Horcones directament a Plaza de Mulas.
20 de desembre
Dia de descans per problemes físics de la Isabel que té una infecció d’orina i la mediquen els metges del base.
21 de desembre
Dia de descans . El nostre company l’Alvaro ha volgut pujar fins a Nido de Cóndores i ha arribat molt cansat i te molt mal de cap i tos. Desprès de sopar s’en va a dormir i al cap d’una estona crida al nostre guia Andrés perquè s’ofega. El porten al Servei Mèdic i li detecten un edema pulmonar en fase severa. El fan quedar allà fins que l’endemà se’l emporta un helicòpter a l’Hospital de Mendoza.
22 de desembre
Dia de descans. L’Isabel te visita mèdica i els metges li donen l’alta per continuar l’ascensió.
23 de desembre
Pugem cap a Nido de Cóndores on passarem la nit. El fort vent és la constant de tota la pujada però desprès de sopar la cosa es complica, el vent comença a ser huracanat i el nostre guia ens fa posar les botes, els guants i les ulleres de ventisca doncs pensa que la tenda pot sortir volant en qualsevol moment. Ell mateix surt de la tenda i l’assegura amb corda d’escalada. Quan torna a entrar ens diu que tots els vents de la tenda havien estat arrancats però que estiguem tranquils doncs no sortirem volant. De totes maneres no poden dormir gens.
L’endemà matí ens assabentem per radio que varies tendes de Nido i Plaza Canadà havien sigut arrancades i algunes llançades fins Playa Ancha. Tothom marxa de Nido menys nosaltres i l’expedició que porta el Willie Benegas.
24 de desembre
Seguim a Nido de Cóndores doncs el vent no ens permet moure’ns. Som dels pocs que resistim. Passarem una altra nit a 5.565 mts. Al vespre fem un sopar de cel.lebració junt amb l’altre guia Willie Benegas i els seus dos clients, un japonès i una xinesa en el petit refugi dels guardaparcs que havien tocat el dos per poder passar el Nadal a casa seva. Els dos guies van fer-nos un bon sopar dins de la precarietat i tot va ser cordialitat i fraternitat.
25 de desembre
El vent afluixa la seva força i decidim arriscar-nos i anar fins a Berlin (6.000 mts.) Camp 3 i últim abans de fer cim a passar la nit. Només són uns 400 metres de desnivell des de Nido de Cóndores però l’alçada i el pes de la motxil.la ens fa que sigui molt dur arribar-hi.
26 de desembre
La Isabel passa una nit molt dolenta amb molt mal de cap i malestar general i no pot dormir gens. L’endemà el nostre guia Andrés l’aconsella que no pugi i s’en vagi avall amb l’altra guia Jose que també venia amb nosaltres. El Joan i l’Andrés van amunt cap al cim. Surten a les 6 del matí i a les 12 ja són al cim de l’Aconcagua. El camí no dona cap respir. La pujada és molt constant i molt dura tot i ser un camí molt fresat fins arribar a la Canaleta on trepitjan una mica de neu.
La Canaleta és una zona una mica perillosa doncs cauen moltes pedres i s’ha de anar molt en compte i desprès d’un gran tarteram arribem al cim. Son els primers en arribar aquell dia, el temps és fantàstic i no fa gens de vent. El Joan te un record per totes aquelles persones que havien cregut que arribar fins aquí era possible. Desprès de les fotos de rigor emprenen la baixada i van directament des del cim fins a Plaza de Mulas. En total han sigut 11 hores entre pujar i baixar.
27 de desembre
Sortim de Plaza de Mulas a les 11.20 del matí per arribar a Horcones a les 18.20 que és l’entrada del Parc, son 36 qms que s’ens fan molt llargs degut al cansament. Ens espera un transport que ens porta fins a Mendoza en unes 3 hores. Fem un bon sopar de cel.lebració i ara toca reposar i fer turisme.
Writed by Joan Llopart - Isabel Puig
